Exercici Terapèutic

L’exercici terapèutic és una eina de teràpia potentissma i imprescindible per dur a terme una correcte rehabilitació en la majoria de patologies competents a la fisioteràpia, en concret ens referim a combatre el dolor mitjançant exercicis de força. El simple fet de fer exercici de força produeix la reducció de dolor a curt i també a llarg plaç.

L'execució d'exercicis de força a curt plaç, o en processos aguts, produeix l'alliberació en el nostre cos d'opiacis endógens que són les hormones encarregades de modular el dolor del nostre cos

També redueix el dolor en processos de llarga duració. I no només això, sinò que és capaç de canviar l'estil i els hàbits de vida del pacient. El dolor és una senyal d’alerta del nostre cos i en patologies musculoesqulètiques ens indica que hi ha una estructura que no està adaptada a les exigècies de la vida diària ja que reb una càrrega que no pot suportar. La càrrega es produeix durant les activitats que fem durant tot el dia. Un peò d'obra produeix una càrrega durant la jornada laboral que el seu cos pot desencadenar en dolor si està mal adaptat. Però també és càrrega les activitats que fem durant tot el dia, per exemple estar tot el dia a l'oficina sentats. Això tant simple, produeix una hipòxia (reducció d'oxigen) als teixits que a la llarga pot desencadenar dolor.

Amb exercici terapèutic, el qual ha de estar pautat amb la "dosis" perfecta, aconseguirem adaptar els nostres teixits a les demandes de la vida diària i una millor tolerància. També ajuda a perdre la por a realitzar gestos que abans semblava impossible de realitzar i redueix tots els pensaments negatius en vers a la patologia o al dolor.

L’exercici terapèutic és una forma de teràpia física que s’adapta a tothom, de totes les edats, tan si són esportistes com no. Cada persona té el seu punt de partida des del qual es comença una progressió per arribar al objectiu més ambiciós.

A més, com a curiositat, està demostrat en numerosos estudis que la gent amb més massa muscular viuen més anys, i produeix una millor qualitat de vida i autonomia en persones de la 3a edat.

Per tant, la fisioterapia ha de evolucinar i no ser sol una forma de tractaments pasiu, en el que el pacient es tumba a la camilla i prou. Amb aquesta novedosa metodologia, a part de ser molt més efectiva, es dota al pacient de autonomia i control del seu dolor per la resta de la seva vida.

Et queden dubtes sense resoldre? No saps si el teu cas està indicat? informa’t sense compromís al 610 011 088 (també disponible per Whastapp).

Vols saber més sobre l’exercici terapèutic?

L’intervenció mitjançant l'exercici terapèutic és un servei sanitari que ofereixen els fisioterapeutes a pacients. Ha demostrat en les últimes investigacions que ha de ser el primer tractament per a multiples patologies del sistema musculoesqulètic.

L'exercici terapèutic es considera un element central de la majoria dels plans d'assistència de la fisioteràpia, a el qual se sumen altres intervencions per aconseguir una millora de la funció i reduir la discapacitat. Són moltes les activitats que s'inclouen:

• Millorar l'estat físic, l'estat de salut i la sensació general de benestar de persones diagnosticades amb alteracions, limitacions funcionals o discapacitats tats (és a dir, pacients).
• Prevenir complicacions i reduir l'ús de mitjans sanitaris durant l'hospitalització o després d'una intervenció quirúrgica.
• Millorar o mantenir l'estat físic o l'estat de salut de persones sanes.
• Prevenir o reduir al mínim futures alteracions, pèrdues funcionals o discapacitats de qualsevol persona.

Els mètodes d'intervenció que comprèn l'exercici terapèutic són, entre d'altres, activitats o tècniques per millorar la mobilitat, la força o inèrcia, el control neuromuscular, la capacitat cardiovascular i la resistència muscular, la coordinació, els patrons respiratoris, la integració de la postura i els patrons de moviment. Encara que l'exercici terapèutic pugui beneficiar a nombrosos sistemes del cos, aquest manual es centra sobretot en el tractament de sistema neuromuscular.

Les decisions relatives a l'exercici terapèutic han de basar-se en objectius individuals que confereixin a pacients la capacitat per aconseguir un funcionament òptim en les seves activitats de la vida diària. Per complir el tractament orientat a un objectiu, el fisioterapeuta ha de:

1. Proporcionar tractament integral i personalitzat al pacient.
2. Realitzar una sèrie d'intervencions terapèutiques complementàries.
3. Afavorir la independència del pacient sempre que sigui possible mitjançant un tractament a casa, programes d'exercici independents  i instrucció del pacient.
   

Cal intentar que la intervenció cobreixi els objectius funcionals sense intervencions alienes a la seva competència per afavorir la independència del pacient i contribuir a la batalla de la contenció de el cost sanitari..